LA PEFANIE DAL SIGNOR
Fieste grande
Antifone di jentrade Cf. Mal. 3, 1; 1 Cron. 19, 12
Ve' ch'al è rivit il Signor, il nestri rè;
al à in man l'autoritât, il podê e il comant.
Oremus: Preìn: Signor. che propit ué, cu la to stele, tu âs pandût il to Fi unic ai forescj, cul to honcûr dânus la gracie a nô, che zà ti cognossìn par fede, di rivâ adore di vioditi in muse lassú.
Tal domandin par Giesù Crist nestri Signor e to Fi ch'al è Diu e al vîf e al regne dutune cun te e cul Spirtu Sant par ducj i secui dai secui. Amen.
Prime letute: La glorie dal Signor e sta jevansi su di tè.
Dal libri di Isaje. 60, 1-6
Jeviti-sú, impìe dut, Gjerusalem,
parceche e rive la to lûs,
la glorie dal Signor e sta jevansi su di tè.
Parceche, viôt che la gnot e taponarà la tiare
e une fumate penge chealtris popui;
sore di tè invessit il Signor al sarà come un lampion,
la so glorie plene di lûs si le viodarà sore di tè.
Chealtre int e ciaminarà cu la to lûs,
i rès cul sflandor de to lûs vive.
Alce i voi e cjaliti intor:
si son dâts dongje ducl par vignî là di te:
i tièi fîs a vegnin di lontan
e lis tos fies tes puartin tal braç.
In che volte tu viodarâs che tu sês dute un splendor,
il cur ti si strenzarà, ma po' al cjaparà coragjo,
parceche la bondance dai paîs dilà da l'aghe e vignarà là di tè,
la ricjece dai forescj e vignarà là di tè.
Cetancj camèi ch'a rivaràn,
camei di Madian e di Efà:
chêi di Sebà a vignaràn ducj,
ti puartaràn àur e bonodors,
cjantant lis laudis dal Signor.
Peraule dal Signor. A Diu grassie.
Salmo cul Responsori Sal. 71, 2. 7-8. 10-11. 12-13.
R. Ch'a lu adorin ducj i rès,
ch'a lu servissin ducj i popui. (R.: 11)
Signor, dà il to sintiment al rè
e la to justissie al fi dal rè,
par ch'al judichi cun justissie il to popul,
cun sintiment la to puare int.
Te so ète la justissie ch'a sei in flor,
e pâs adimplen fin che no si distudi la lune.
Ch'al sèi paron di un mâr a chelaltri,
e dal flum fin là ch'e finìs la tiare.
I rès di Tarsis e des isulis ch'a j pàin la tasse,
i rès di Sabá e di Sebá ch'a j puartin regài.
Ch'a lu adòrin ducj i rès,
ch'a lu servìssin ducj i popui.
Al libererà il puar che lu clame,
e la puare int che no à nissun che le judi.
Al varà dûl dal puar e di chel che nol à nuje,
e al salvarà la vite 'e puare int.
Seconde leture
Cumò al è stât pandût che ducj i popui ancje lôr e' àn la lor part di rigjitât de promesse.
De letare di Pauli apuestul a chêi di Efeso 3, 2-3a. 5-6
Fradis: o varèis pur sintût a dî da l'incaric ch'o ài vût di ripartî la gracie di Diu par vuestri cont; al ven-a-stai che par rivelazion mi è stât pandût il misteri, come ch'o us al ài scrit prin in cuatri peraulis, che nol è stât pandût in altris etis ai fîs dai umign, cemût ch'al è stât sclarît cumò ai siei sants apuestui e profetis in Spirt; al ven a stai che i forescj a cjapin part ancje lôr 'e rigjitât, ancje lôr a son dutune cul stes cuarp e a son cjapâts dentri insieme te promesse in Crist Gjesù midiant dal Vanseli.
Peraule dal Signor. A Diu grassie.
Aleluja Mt. 2, 2
Aleluja. O vin viodude la so stele a soreli jevât
e o sin vignûts a adorâ il Signor. Aleluja.
Vanseli: O sin vignûts des bandis dal soreli jevât par adorâ il rè.
Dal Vanseli seont Mateo 2, 1-12
Cuant che Gjesù al ere zà nassût a Betlem de Gjudee, ai timps dal rè Erode, a rivin a Gjerusalem magjos des bandis dal soreli jevât e a domandin: «Dulà ésal il rè dai Gjudeos ch'al è nassût? Parceche nô o vín viodude la so stele des bandis dal soreli ievât e o sin vignûts a fâj onor».
Il rè Erode, sintude cheste, si spavente, e ancje dute Gjerusalein cun lui.
Al radune ducj i predis e i scrituriscj dal popul par domandàur dulà ch'al veve di nassi il Crist.
Lôr j àn diti: «A Betlem de Gjudèe; parceche cussì al è stât scrit dal profete: "E tu, Betlem, tiare di Gjude, no tu sês par nuie il plui piçul paîs de Gjudèe, parceche di tè al saltarà-fur il capo, ch'al à di regi il gno popul, Israel"».
Alore Erode al clame sot-vie i magjos, ur gjave cuant che esatamenti e jè comparide la stele, ju mande a Betlem e ur dîs: «Làit e viodèit cemût ch'e jè dal frutin; cuant ch'o lu varês cjatât, fasèjmal savê par ch'o vadi ancje jo a fâj onôr».
Sintút il rè, a son lâts; e alore la stele, ch'a vevin viodude des bandis di soreli jevât, ur lave denant fin ch'e jè lade a fermâsi sore d'indulà ch'al ere il frutin.
Cuant ch'e àn viodude la stele si son jemplâts di gjonde. A jentrin in cjase, a viodin il frutìn cun Marie so mari, e in genoglon lu onôrin.
A viergin lis lor arcjis e j ufrissin regai: àur, incens e mire.
Visáts in sium di no tornâ là di Erode, a son tornâts indaûr a cjase lôr par un'altre strade.
Vanseli dal Signor. La laut a tì, o Crist.
Su lis ufiertis
Signor, cjale, par plasé, cun bon voli i regai de to glesie, che no ti presente come une volte àur, incens e mire, ma ce che cun chei regai si ûl dî, si sacrifiche e si consume, al ven a stai Gjesù Crist, ch'al vîf e al regne tai secui dai secui. Amen.
Prefassi: Crist lús dai popui.
Al è iust, al va ben e al conven ringrassiati Te simpri e dapardut, Signor, Pari, Diu Onipotent eterno.
Ué in Crist, lûs dal mont, tu âs fat lusî ai popui il misteri de salvece, e in Lui comparît t'un cuarp ch'al mûr come il nestri, tu nus âs rinfrescjâts cul sflandor de so lûs, che no mûr.
Parchel insieme cui Agnui e cui Arcagnui cui Tronos e cu lis Dominazions e cun ogni sorte di Potensis dal cil nô ti cjantin a fuart, cence mai fermâ, l'ino di glorie:
Se si dopre il Canone roman si dis il «Ducj units ... » special.
Antifone di Cumunion Cf. Mt. 2, 2
O vin viodude la so stele a soreli jevât
e o sin vignûts cun regài a adorâ il Signor.
Dopo de Cumunion
Ti preìn, Signor, di fânus lûs simpri e pardut denant di nô,
par ch'o si nacuargin a plen sintiment dal misteri
che tu âs ulût ch'o cjapassin part e par ch'o lu acetin cun tun cûr come cu va.
Tal domandin par Crist nestri Signor. Amen.