DOMENIE ULIVE
o DE PASSION DAL SIGNOR
An C
Ricuart dal Signor ch'al jentre in gjonde a Gjerusalem

Jentrade grande

Cuant ch'e jè l'ore, la int si dà-dongje tun puest ch'al vadi ben, puartant in man bruscjis di ulîf (o ancje di bos, di rusclins) o palmis.
Si tache cjantant cheste: Antifone

Osana al fi di Davit.
Benedet sèjal chel ch'al ven tal non dal Signor:
al è il rè di Israel.
Osana tal plui alt dal cil.

Il predi al spieghe in pocjis peraulis ce che si sta fasint; o fasìn un esempli:

Fradis: cheste funzion e vierç la Setemane Sante, ch'al è di dute la Coresime ch'o si parecjìn a fâ come cu va midiant oparis buinis e cirint di mendâsi denant di Diu e dai umign. Gjesù al jentre a Gjerusalem dulà che lu spiete la passion, la muart e la rissurezion ch'a son la nestre redensie.
Parchel ancje nô, tan'che la int buine di Gjerusalem, compagnínlu cun fede e devozion, domandant la gracie di cjapâ part a la so passion e a la so glorie.

Dopo chestis peraulis, il predi al ten-sú lis mans e al dîs:

Oremus:
Preìn: O Diu che dut tu puedis, benedìs chestis ramis (di ulîf) e fâs a la to int la gracie che, compagnant in gjonde Crist, nestri Signor e Rè, a puedi rivâ cun lui te Gjerusalem vere dal cil. Lui al vîf e al regne tai secui dai secui. Amen.

- O ancje:
Oremus:
Preìn: O Diu, fâs cressi la fede di chêi che si fidin di tè e a la to int ch'a fâs fieste a Crist cun chestis ramis, dâj la gracie di restâ simpri dutune cun lui tal benfâ.
Par Crist nestri Signor. Amen.

Il predi al benedis lis ramis cu l'aghe sante. Si lei o cjante il Vanseli.
Vanseli


Dal Vanseli seont Luche 19,28-40
In che volte: Gjesù al cjaminave il prin lant-sú a Gjerusalem.
Cuant ch'al rivà dongje Betfagjé e Betanie, su la mont ch'a disevin dai ulîfs, al mande doi dissepui e ur dîs: «Làit tal paîs ch'o vèis in face; jentrâts dentri, o cjatarèis un mussùt leât che ancjemò nol à vût nissun sentât pe schene. Dispeàjlu e menàjlu chì.
E se cualchidùn us domande: "Parcé lu dispeàjso?" o disarèis cussì: "Il Signor al à dibisugne di lui"».
Chêi ch'a jerin stâts mandâts a van e a cjatin come che ur veve dit.
Cuant che lu dispeàvin, i parons dal mussùt ur dîsin: «Parcé dispeàjso il mussùt?».
E lôr a dî, pronts: «Il Signor al à dibisugne di lui».
E jal menin a Gjesù.
E butadis sul mussùt lis lor mantelinis, e àn fat montâ-sú Gjesù e intant ch'al lave indenant, a slargjavin su la strade lis mantelinis.
Cuant ch'al stave par scomençâ la rivejú de mont dai ulîfs, dute la turbe dai dissepui plene di gjonde e à tacât a laudâ Diu ad alte vôs par ducj i meracui ch'a vevin viodût, disint: Benedet chel ch'al ven, lui il rè, tal non dal Signor! Pâs in cil, glorie lassú tal plui alt!
Cualchi fariseo ch'al ere cu la int, j à diti: «Mestri, crìde ai tiei dissepui!».
E lui: «Us dîs che se tasessin lôr, a sberlaressin i claps!».
Peraule dal Signor. La laut a ti, o Crist.

Daspò dal Vanseli si fâs la purcission, disint:

Fradis, fasin come ch'e àn fat chêi di Gjerusalem, compagnant in gjonde Gjesù, Signor e mestri.

Indenant in pâs!

In purcission si cjantin cjantis fatis par cheste fieste. Par esempli:
Ino a Crist Ré
R. Glorie, laut e onor par te sèjno, Crist e Redentor;
sicu tu mertàris l'osana de to int.


Tù tu sês il rè d'Israel, il fi mior di Davit;
benedet séstu che tu vegnis tal non dal Signor.

I agnui ti laudin dutune tal plui alt dai cî,
umign e robis dutune ti laudin su la tjere.

La to int cu lis palmis ti à fate fieste
nô cumò te fasin cjantant e preant.

A laudàvin te che tu làvis a murî par lôr,
cumò nô ti laudin sicu nestri rè.

Ches laudis ti son plasudis;
ti plasaràn ancje lis nestris prejeris;

a ti rè di boncur,
che ti plâs dut ce ch'al è bon.

Jentrant in glesie cu la purcission si cjante chest:

Responsori
Cuant che Crist al jentrà te sitât sante, la int di Gjerusalem,
tan'che fases fieste al rissurî dal paron de vite,
cun ramis di palme in man a cjantave:
Osana, tal plui alt dai cî.
Cuant si è savût che Gjesù al rivave a Gjerusalem,
la int e jè lade-fur incuintrij e cun ramis di palme in man e cjantave:
Osana, tal plui alt dal cî.

La Messe

Se no si fâs la purcission, cuant che il predi al jentre si dîs:
Antifone di jentrade sclete.

Sis dîs prin de grande fieste di Pasche,
cuant che il Signor al jentrà a Gjerusalem,
i fruts j son lâts-incuintri;
a vevin ramis di palme in man e a cjantavin:
Osana, tal plui alt dai cî.
La laut a ti, che tu vegnis plen di boncur e di misericordie.

Salmo 23, 9-10

Puartis, alçàit i vuestris sturz,
puartis eternis, alçàjsi,
parcé ch'al à di jentrâ il rè de glorie.

E cui êsal il rè de glorie?
Il Signor dal mont al è lui il rè de glorie.
Osana tal plui adalt.
Benedet che tu sês vignût cun tant dûl par nô.

Dopo la purcission o la jentrade, il predi al va indenant cu la Messe.

Oremus: Preìn: O Diu, che dut tu puedis e che simpri tu sês e che tu âs ulût che il nestri Salvador al cjapàs-sú la nestre cjar e ch'al fos metût in crôs, par dâ un esempli di umiltât a nô umign, pal to bon cur dânus la gracie: sèi di jessi un stamp de so passion, sèi di mertâ di rissussitâ come lui.
Tal domandìn par Gjesù Crist nestri Signor e to Fi, ch'al è Diu, e al vîf e al regne dutune cun tè e cul Spirtu Sant par ducj i secui dai secui. Amen.

No si dîs il Glorie.

Prime leture: No ài voltade la muse denant di chêi che mi sberlotavin, parcé ch'o sai che no mi tocjarà di sbassâ il cjâf (Tierce cjante dal servidor dal Signor).

Dal libri dal profete Isaje 50, 4-7
Il Signor mi à dade une lenghe che si intint,
par ch’o tegni-sú cu la peraule chel ch’al è avilît.
A buinore, ogni dì a buinore il Signor al drece la me orele
par ch’o scolti ce ch’al à di dîmi.
Il Signor mi à viertis lis orelis e jo lu ài ubidît, no mi soi tirât indaûr.
O ài presentade la schene a chel che mi bastonave,
la muse a chel che mi gjavave i pei de barbe;
no ài voltade la muse denant di chêi che mi sberlotavin e mi spudavin intor.
Il Signor, gno Diu, al è il gno jutori,
parchel no ài sbassât il cjâf,
parchel la me muse e jè deventade come une crete
e o sai che no mi tocjarà di vergognâmi.
Peraule di Diu. Ringrassiin Diu!

Salmo cul Responsori
21, 8-9. 17-18a. 19-20. 23-24

R. Diu, Diu gno, parcé mi àstu bandonât? (R.: 2a)

Ducj chêi che mi viodin mi cjolin-vie;
a ridùcin e a menin il cjâf:
"Al sperave tal Signor",
ch’a lu gjavi lui; ch’a lu salvi lui, se j ûl ben! (R.: 2a)

O ài intormi une trope di cjans,
un cjap di int plene di tristerie mi sta dapruf.
Mi àn foradis lis mans e i pîs,
jo o puès contâ ducj i miei uès. (R.: 2a)

Si dividin fra di lôr i miei vistîts
e a tìrin lis bruscjetis pe me tonie.
Ma tù, Signor, no tu âs di stâ lontan,
tù, fuarce mê, mòviti a judâmi. (R.: 2a)

O contarài di tè ai miei fradis,
ti laudarài in plene samblèe.
Int che rispiete il Signor, laudàjlu;
gjarnassie di Jacop, onoràjlu.
Ducj vualtris, fîs di Israel, rispetàjlu. (R.: 2a)

Seconde leture: Si è sbassât: parchel Diu lu à puartât-sú

De letare di Pauli apuestul a chêi di Filipi 2, 6-11
Gjesù Crist, ch’al ere Diu tal so jessi, nol à crodût che il sèi compagn di Diu al fos une robe che no si mole, ma ànsit si è fat un nuje, cjapant-sú un jessi di sotàn; deventant compagn dai umign e, cjatât a voli come om, al è lât ancjemò plui in jú, deventant ubidient fint ‘e muart, ansit ‘e muart di crôs. Al è par chel che Diu lu à tirât-sú ‘nevore e j à dât la gracie dal non plui alt di ducj i nons; par che in non di Gjesù "si plein ducj i genoi" dai cî, de tjere e di sot tjere e "dutis lis lenghis a contin" che Gjesù Crist al è il Signor, a glorie di Diu Pari.
Peraule di Diu. Ringrassiin Diu!

Sproc prin dal Vanseli
Fil. 2, 8-9

R. Glorie e laut a ti, o Crist!

Crist par nô al è deventât ubidient fint 'e muart,
ansit 'e muart di crôs.
Al è par chel che Diu lu à tirât-sú 'nevore
e j à dât la gracie dal Non plui alt di ducj i nons.

Il Passio si lu lei cence cjandelis e cence incens, cence i salûts e cence fá la crôs ' sul libri, Lu lei un diacono o, se nol è, lu lei il predi. Ancje i letors laics a puedin leilu, lassant, se si pò, che il predi al fasi la part di Crist. Dome i diaconos, no chealtris, prin di cjantâ il Passio, a domandin la benedizion dal predi, come chês altris voltis prin dal Vanseli.

Dopo dal Passio ch'a si tegni une predicjute curte, s'al è il câs.

Vanseli

Passio di nestri Signor Gjesù Crist seont Luche 22,14-23, 56

(Si po fâ di mancul di lèi ce ch'al è jenfri { }

O jeri seneôs unevore di mangjâ cheste pasche cun vualtris prin di patî.
C Cuant ch'e jè vignude l'ore, Gjesù si met a sentâsi par mangjâ e i siei dissepui cun lui. Ur dîs: «O jeri seneôs unevore di mangjâ cheste pasche cun vualtris prin di patî. Us al garantis che no la mangjarai plui prin ch'e sei completade dal dut tal regno di Diu».
C E cjapant in man un bocal e fasint un ringrassiament, al dîs: «Cjapàjlu e passàjsal fra di vualtris; us dîs che di chi indenant no bevarai plui gote di vin, fin che nol vegni il regno di Diu».

Faseit cussì in gno ricuart.
C E cjapant un toc di pan e fasint ringrassiament, lu creve e ur al dà disint:
«Chest al è il gno cuarp, dât par vualtris; fasèit cussì in gno ricuart».
C E dopo cenât al fâs compagn cul bocâl dal vin, disint:
«Chest bocâl al è il gnûf testament tal gno sanc, chel spandût par vualtris. Ma ve' la man di chel ch'al à di tradîmi ch'e jè su la taule cun mè. Parceche il fi dal om al va, daûr ce ch'al è stât stabilît; ma Diu al vuardi chel om che lu tradìs».
C Lôr e' àn scomençât a cirî un cun l'altri cui ch'al veve di fâ une robe compagne.
Po e jè sucedude une tichigne fra di lôr su di cui che ur semeave ch'al fos il prin. Ma lui ur dîs: «I res dai pagans a fasin di parons e ai sorestants ur disin benefators. Ma vualtris no vèis di fâ cussì; invessit il prin fra di vualtris al à di deventâ come il pui zovin e il capo come il servidor. Cui esal il prin? Chel ch'al è a taule o chel ch'al servis? Chel ch'al è a taule, nomo? Ben, jo o soi fra di vualtris come chel ch'al servis. Vualtris o seis chêi ch'a son restâts cun mè tes mes tentazions e jo o prepari par vualtris un ream, come che gno Pari lu à preparât par mè, par ch'o puedis mangjâ e bevi su la me taule tal gno ream e par ch'o vebis di sentâsi sui tronos a judicâ lis dodis tribùs d'Israel.
Simon, Simon, viôt che Satane al à domandât di tamesàus come il forment. Ma jo o ài preât par tè, par che la to fede no si pierdi. E tù, une volte rimetût, ten-sú i tiei fradis
».
C Lui j dîs:
S «Signor, cun tè o soi pront a lâ in preson e ancje a la muart!».
C E lui:
«Pieri, tal dîs jo che ué il gjal nol cjantarà, prin che tù tu veis dineât tre voltis di cognossimi».
C Ur zonte:
«Cuant ch'o us ài mandâts cence sac, cence bisacje e cence sandui, us èsal mancjât alc?».
C E lôr:
SS «Nuje!».
C E lui:
«Invessit cumò cui ch'al à un sac, ch'al cjapi-sú ancje la bisacje e cui che nol à la spade, ch'al vendi la mantiline e che la compri. Parcech'o us dîs jo: a scuegnin deventâ veris chestis peraulis scritis: Lu àn metût tal numar dai delincuents. Parceche dut ce ch'al è sul gno cont al à la so fin» .
C Lôr j disin:
SS «Signor, ve' chi dôs spadis!».
C E lui:
« Vonde! !».

- Al cole in agonie e al pree ancjemò di plui.
C Saltant-fûr al è lât, come ch'al usave, te mont dai ulîfs; j son lâts daûr i siei dissepui. Rivât sul puest, ur dîs:
«Preait di no jentrâ in tentazion».
C E lui si slontane di lôr un tir di clap e butât in genoglon al pree disint:
«Pari, se ti pâr, tìrimi di bande chest cjaliç, ma no la me volontât ch'e sei fate, ma la tô!».
C Al viôt un agnul dal cil che j dave coragjo. Al cole in agonie e al pree ancjemò di plui. E ve' il so sudor ch'al spissulave come gotis di sanc jú par tjere. Si jeve-sú de tjere e al va là dai siei dissepui e ju cjate indurmidîts di aviliment. E ur dîs:
«Parcè durmîso? Jevait-sú e preait, par no jentrâ te tentazion».

- Gjude, tradisistu il fî da l'om cun tune bussade?
C Al fevelave ancjemò, cuant ch'e rive int e ùn dai dodis ch'al veve non Gjude, al ere in teste; al va dongje a Gjesù par bussâlu. Ma Gjesù j dîs:
«Gjude, tradìsistu il fi dal om cun tune bussade?».
C Chêi ch'a jerin intor, viodint ce ch'al stave par sucedi, a dîsin:
SS «Signor, vîno di tacâ cu la spade?».
C E un di lôr al pete un colp a un servidor dai sorestants dai predis e j nete-vie la orele gjestre. Ma Gjesù al rispuint:
«Lassait stâ!».
C E tocjant la orele, lu vuarìs. Ai sorestants dai predis, ai comandants dal templi e ai capos ch'a jerin vignûts cuintri di lui, Gjesù al dîs:
«Mi vèjso cjapât par un brigant ch'o sèis vignûts cun spadis e bastons? Cuant ch'o jeri ogni dì tal templi, no mi veis metudis li mans intor: ma cheste e jè l'ore vuestre e la fuarce de gnot».

- Pieri al salte-fur a vai glotint mâr.
C Alore lu àn cjapât e lu àn menât in cjase dai sorestants dai predis. Pieri j lave daûr di lontan. Al ere un fûc impiât tal mieç dal curtîf e a jere int sentade intor e ancje Pieri si è sentât tal mieç di lôr. Une sierve lu viôt ch'al ere sentât dongje il fûc, lu cjale fís e j dîs:
S «Al ere cun lui ancje chest chi!».
C Lui al dinee disínt:
S «Femine, jo no lu cognos!».
C Un pôc dopo un altri, viodinlu, al dîs:
S «Tu sês ancje tù di chêi!».
C E Pieri:
S «Po', no soi di chêi, om! ».
C E jè passade cuasi un'ore, cuant che un altri al tache a contíndi:
S «Alore al è garantît che ancje chest chi al ere cun lui; al è, po', ancje galileo!»
C Pieri al dîs:
S «Om, no sai ce che tu dîsis».
C E il gjal al cjante juste in chel moment che lui al fevelave inmò. Il Signor si volte e al dà une cjalade a Pieri, e Pieri si vise des peraulis dal Signor che j veve ditis: "Ué, prin che il gjal al cjanti, tu mi dinearâs tre voltis". E al salte-fur a vaî glotint mar .
I umign che lu vuardeavin, lu cjolevin-vie, pacanlu e dopo vêj taponâts i voi, j domandavin:
SS «Induvine, profete; cui èsal ch'a ti à pacât?».
C E a disevin di dut cuintri di lui, blestemaçànt.

- Lu menin dentri tal lor sinedri.
Apene cricât-dì, si riunìs il consei dai capos dal popul, dai sorestants dai predis e dai scrituriscj, e lu menin dentri tal lor sinedri disint:
SS «Se tu sês il Crist, dînusal!».
C Ur rispuint:
«S'o us al disès, no mi crodaressis; s'o us domandàs, no mi rispuindaressis. Ma di chi indenant il fi dal om al sarà sentât a gjestre de potense di Diu».
C E ducj j dîsin:
SS «Alore, séstu tù il fi di Diu?».
C E lui:
«Vualtris lu disèis, jo lu soi».
C E chêi:
SS «Ce fâ plui di testemonis? La vin sintude nô de so bocje!».}

- Lu àn menât là di Pilato.
C Si son jevâts-sú ducj insieme e lu àn menât là di Pilato. Là a scomencin a incolpâlu disint: SS «Lu vin cjatât ch'al soflave la nestre int e che nol lassave pajâ lis tassis al Càisar e ch'al diseve di jessi lui il Crist rè».
C Pilato lu interpele:
S «Tù, séstu il rè dai Gjudeos?».
C J rispuint:
«Tù tu lu disis».
C Pilato al vise i sorestants dai predis e la int:
S «No cjati nissun dilít in chest om!».
C Lôr a berlin plui fuart:
SS «Al met sotsore la int predicjant par dute la Giudee: de Galilee, dulà ch'al à scomençât, fin culì!».
C Pilato, sintude cheste, al domande se l'om al ere galileo e, savût ch'al ere sot Erode, lu mande là di Erode ch'al ere ancje lui a Gjerusalem in chei dîs.

- Erode lu trate di stupit.
C Erode al viôt Gjesù e al è dut content, parce ch'al ere un piez ch'al veve vôe di viodilu, par vie ch'al veve sintût a fevelâ di lui e al sperave di viodilu a fâ cualchi meracul. J fâs unevore di domandis; ma lui no j rispuint nuje. I sorestants dai predis e i scrituriscj a jerin lì ch'a batevin fuart cuintri di lui. Alore Erode cui siei soldâts , dopo vêlu tratât di stupit e cjolt-vie, j bute intor un vistît blanc lusint e lu torne a mandâ di Pilato. Erode e Pilato a son deventâts amîs fra di lôr in che dì, parceche prin no lavin dacordo.

- Pilato al consegne Gjesù al lor volê.
Alore Pilato al riunís i sorestants dai predis, i capos e il popul e ur dîs:
S «O mi veis puartât dongje chest om ch'al soflares il popul, ma viodeit che jo lu ài interpelât denant di vualtris e no ài cjatât in chest om nissun di chei dilíts che lu acusàis.
Ma nancje Erode, perceche al à tornât a mandânusal. O viodeis duncje, che nol à fat nuje ch'al merti la muart. Lu lassarai lìbar, dopo vêlu ben cuinçât»
.
C Al scugnive lassàur libar ùn pes fiestis. Dute la turbe e dà-sú sberlant:
SS «Fâs-fur chest chì e molinus Barabe!».
C Ch'al ere stât metût in preson par-vie di un savoltament sucedût in sitât e par un muart. Pilato al torne-fur, parceche al voleve molâ Gjesù. Ma lôr a vosin:
S «Metilu in crôs! Metilu. in crôs!».
C Pe tierce volte ur dîs:
S «Insumis, ce àjal fat di mal chest chi? no ài cjatât nissun dilit ch'al merti copât. Duncje lu lassarai lìbar, dopo vêlu ben cuinçât».
C Ma lôr a tignivin dur a dute vôs e j domandavin che lu metes in crôs; e il lor berlâ al deventave simpri plui fuart. E Pilato al dilibare che si fasi ce che j domandavin. Al mole chel ch'al ere in preson pal ribalton e pal muart, come ch'a vevin ulût lôr, e al consegne Gjesù al lor volê.

- Fiis di Gjerusalem, no stait a vai par me.
C In chel che lu menavin vie a cjapin Simon, ùn di Cirene, ch'al tornave dai ciamps e j fasin puartâ la crôs di Gjesù. J lave daûr unevore di int dal popul e di feminis ch'a vaìvin e ch'a si lamentavin par lui. Gjesù si volte viers di lôr e ur dîs:
«Fies di Gjerusalem, no stait a vaî par mè, ma vaît par vualtris e pai vuestris fîs. Parceche, ve' ch'a vignaran sornadis ch'o disareis: furtunadis chês cence fruts e lis vissaris che no àn parturît e i pets che no àn nudrît. Alore a tacaran a dî a lis monts: colait sore di nô; e a lis culinis: cuviergèjnus. Parcé s'a tratin cussì un len vert, ce sarajal dal sec?».
C A menavin cun lui ancje doi delincuents par copâju.

- Pari, perdoniur, parceche no san ce ch'a fasin.
C E co a rivârin tal puest ch'a disin de crepe, lì e àn metût in crôs lui e i delincuents: ùn a gjestre e ùn a çampe. E Gjesù al diseve:
«Pari, perdoniur, parceche no san ce ch'a fasin».
C Po e àn fat lis parts dai vistîts e a jàn tiradis lis bruscjetis. Il popul al stave a cjalâ. I capos j sberlavin cuintri disint:
SS «Al à salvât chei altris, che si salvi lui cumò, s'al è il Crist di Diu, il sjelt!».
C Ancje i soldâts lu cjolevin-vie, lant a dâj asêt e disint::
SS «Se tu sês il rè dai Gjudeos salviti!».
C Sore di lui al ere scrit par grec, par latín e par ebraic: Chest al è il rè dai Gjudeos.
Un di chei ladrons ch'a jerin in crôs j blestemave disint:
S «No sêstu il Crist? Salve tè e nô!».
C Ma chel altri al cjape la peraule par fâlu tasê e j dîs:
S «No âstu timor di Diu nancje tù che tu âs vude la sentense compagne? Parceche par nô nuje ce dî: o cjapin juste ce ch'o vin fat; ma lui nol à fat nuje fur di puest».
C E al diseve:
S «Gjesù, vìsiti di mè cuant che tu tornarâs tal to regno».
C E lui:
«O tal garantis che ué tu sarâs cun mè in paradîs».

- Pari, o met tes tos mans il gno spirt.
C E jere zà l'ore seste, cuant ch'al è vignût scur su dute la tjere fin ta l'ore none. Parceche il soreli al ere lât a nuje. Il vêl dal templi si è sbregât tal mieç. Berlant ad alte vôs Gjesù al dîs:
«Pari, o met tes tôs mans il gno spirt».
C Disint cussì al è spirât.

- - (A chest pont si ingenoglisi par un pôc).

C Il centurion, viodint ce ch'al ere sucedût, al laudave Diu disint:
S «Chest om al ere propit un galantom»!
C E ducj chêi ch'a jerin a viodi chel spetacul, viodint ce ch'al sucedeve, a tornavin indaûr batínsi il stomi. Ducj i siei amîs, ancje lis feminis ch'a jerin vignudis daurj de Galilee, si jerin fermâts lontan a viodi chestis robis.

- Josef al met il cuarp di Gjesù tun sepulcri sgjavât tal cret.
C [Alore un om di non Josef, ch'al ere ùn dal Sinedri, om bon e just, lui nol ere stât d'acordo né cun ce ch'a vevin dit, né cun ce ch'a vevin fat chêi altris; al jere natîf di Arimatee, sitât de Gjudee, e al spetave il regno di Diu; al va di Pilato par domandâj il cuarp di Gjesù. Lu tire-jú, lu vuluce tun bleon e lu met tun sepulcri sgjavât tal cret, dulà che nol ere stât metût ancjemò nissun. E jere le vilie di Pasche e la sabide e stave par scomençâ. Lis feminis ch'a erin ladis daurj de Galilee, lu àn compagnât e a jàn cjalât ben il sepulcri e cemût ch'al ere stât metût il so cuarp. Tornadis a cjase e àn preparât profums e ongints. Te sabide e àn polsât, daûr il comandament. ]
Peraule dal Signor. La Laut a ti, o Crist.

Si dîs il «Credo».

Su lis ufiertis

O Diu che dut tu puedis, la Passion dal to unic Fi ch'e fasi cricâ l'albe dal to perdon; no lu mertín pes nestris buinis oparis, ma che nus al merti dal to boncur chest sacrifici.
Tal domandin par Crist nestri Signor. Amen.

Prefassi

Al è just, al va ben e al conven ringrassiâti te simpri e dapardut, Signor, Pari, Diu onipotent eterno par Crist nestri Signor. Lui, cence pecjâts, si è sometût a la passion pal ben di nô pecjadors e lassansi condanâ e copâ, al à cjapât su lis spalis la cjame dai nestri pecjâts.
Murint al à parât-jú lis nestris tristeriis e rissurint nus à cuistade la redensie.
Cil e tjere, agnui e arcagnui lu laudin cjantant la so glorie.

Antifone di Cumunion Mt. 26, 42

Pari, se chest cjaliç nol pò passâ cence ch'o lu bevi, che sei fate la to volontât.

Dopo de Cumunion

Signor, che tu nus âs sostentâts cui tiei sants regai e cu la muart di to Fi tu nus fasis sperâ in ce ch'o crodin, fasinus rivâ par-vie de so rissurezion là ch'e jè la nestre sperance.
Tal domandin par Crist nestri Signor. Amen.