SAN SELMO di Nonantola, abât
Al ere longobart, duche dal Friûl. Tal 749 al lassà il ducât par fondâ un ospizi e un convent te val dal Panàro par che la int a studiàs e par judâ i piligrins. So cugnât, il re Astolfo lu à judât e cussì lui al podé fa sù il convent e la glesie lì ch'al è sapulît, doncje Modena. Al à metût i soi fraris sot la regule di S. Benedet. Si è interessât par ch'a fasessin la pâs i longobarts cui francs.
Al è muart il 3 di març dal 803.
Antifone di jentrade Sal. 15,5-6
5 Il Signor al è la part de rigjitât che mi tocje,
la me tace.
Tù tu âs in man il gno destìn!
6 Mi è tocjât un lûc tant biel:
o soi propit content de me rigjitât!
Oremus: Preìn: Signor Idiu, che cui dons dal to Spirit a sant Anselmo l'abât tu j âs dât il gust de prejere e un cur bon par judâ chêi di plui bisugne, dânus ancje a nô la gracie di sperâ simpri tal to boncur e di capî ce tant che nus zove judâsi.
Tal domandin par Gjesù Crist nestri Signor e to Fi ch’al è Diu e al vîf e al regne dutune cun te e cul Spirtu Sant par ducj i secui dai secui. Amen.
Prime leture: O stimi Gjesù rissussitât plui di dut.
De seconde letare di Pauli apuestul a chêi di Filipi 3, 8-14
8 Ansit dutis lis robis o pensi ch’a finìssin cul sèi un pièrdi, in confront di cetant ch’e vâl la cognossince di Crist Gjesù gno Signor; par vie di lui o ài lassât di bande dutis lis robis di scovacère, par rivâ adore di cuistâ Crist 9 e di cjatâmi dutune cun lui, no cu la me justissie che ven de Leç; ma cun chê parvie de fede di Crist, la justissie di Diu plantade su la fede.
10 Al ven a stai: cognossi lui e la potense de so risurezion,
di cjapâ part a ce che lui al à patît, come un litrat de so muart,
11 cu la sperance di rivâ ‘e risurezion dai muarts.
12 No che jo o sei za rivât o ch’o sei perfet,
ma o stoi corint par cjapâ che perfezion,
parceche Crist Gjesù mi à za cjapât par chel cont.
13 Fradis, jo no calcòli par nuje di vêle za grampade:
ma o ài dome chest tal cjâf:
dismenteant ce ch’al reste daûr e slungjàntmi par cjapâ ce che mi sta denant, 14 o côr dret sul segno par cjapâ il premi di Diu, che mi clame lassù in Crist Gjesù.
Peraule dal Signor. A Diu grassie.
Salmo cui Responsori Salm. 66, 2-3. 5. 6 e 8
R. Signor, tù tu sês l'unic gno ben. (R.: 2)
Ten cont di mè, Signor,
parceche mi plati daûr di tè
2 Jo o dîs al Signor: «Tù tu sês, Signor, il gno tesàur,
nondè di miôr di te!»
5 Il Signor al è la part de rigjitât che mi tocje,
la me tace.
Tù tu âs in man il gno destìn!
7 Benedèt sèjal il Signor che mi à dât sintiment,
e ches gnots, cuant ch’al à dreçât il gno cûr.
8 O ài simpri il Signor denant dai voi,
e la me anime a jè plene di gjonde:
cun Lui a gjestre, no mi tocjarà nissun.
In quaresime: Sproc prin dal Vanseli Mt. 5, 3
R. Laut a Crist, ré de glorie eterne!
Aleluja Mt. 5, 3
Aleluia. 3 «Furtunâts i puars ta l’anime, parceche il regno dai cî al è lôr. Aleluja.
Vanseli: Us al garantìs jo che nol pjerdarà la so pàe.
Dal Vanseli seont Marc 10,17-30
17 Intant che Gjesù al cjaminàve j cor daprûf ùn, si bute in genoglon e j domande: «Mestri bon, ce àjo di fâ par vê la vite eterne?».
18 Gjesù j dîs: «Parcè mi clàmistu bon? nissun al è bon, fûr di un sôl: Diu.
19 Tu cognòssis i comandaments: No tu coparâs, no tu fasarâs adulteri, no tu robarâs; no tu sarâs testemoni fals; ni tu fasarâs tuart a di nissun; onore to pari e to mari?».
20 Chel j dîs: «Mestri, o ài osservadis dutis chestis robis di frut in su».
21 Gjesù, cun tune cjalade che oleve ben, j dîs: «Ti mancje une sole robe: Va, vent ce che tu âs, dâlu ai puars, tu varâs un tesàur in cîl, e anìn daùrmi».
22 Al à fate une muse serie a chest discors e al è lât vie avilît, parceche al veve unevore di robe.
23 E Gjesù cjalant intor al dîs ai siei dissepui: «Ce tant difissil chal è cha jentrin tal regno di Diu i siors!».
24 I dissepui a son restâts maraveâts di chest discors.
Gjesù, cjapade la peraule, ur dîs un'altre volte: «Fîs, ce difissil ch’al è jentrâ tal regno di Diu pai siors: 25 Al è plui fassil che un camel al passi pe buse de gusele che un sior al jentri tal regno di Diu».
26 Lôr, maraveâts ancjemò di plui, si cisicàvin: «Alore cui puèdial salvâsi?».
27 Dànjur une cjalade, Gjesù ur dîs: «Pai umign al è impussìbil, ma no par Diu, parceche Diu al pò dut».
28 Pieri alore al tache a dîsj: «E nô? O vin lassât dut e o sin vignûts daùrtj».
29 Gjesù al dîs: «Us garantis che nol è nissùn chal vebi lassât une cjase o fradis, o surs, o mari, o pari, o fîs, o cjamps par me e pal Vanseli, 30 che nol cjapi cent voltis di plui cumò, te epoche juste, in cjasis, fradis, surs, maris, fîs, cjamps, e ancje persecuzions e tal mont chal vignarà la vite eterne.
Peraule dal Signor. La laut a tì, o Crist.
Su lis ufiertis
Signor Idiu, Pari misericordios, che tu âs stampade la to filusumie su sant Anselmo, mande il to Spirit ancje su di nô par che nus ricrèi par podêti presentâ chist sacrifici a to glorie.
Tal domandin par Crist nestri Signor. Amen.
Antifone di Cumunion 1' Cor. 1, 23-24
28 E Gjesù: «Us al garantìs che cui ch’al à lassât cjasis, fradis, surs, pari, mari, femine, fruts, o cjamps par vie dal gno Non, al cjaparà cent voltis di plui e al rigjitarà vite eterne.
Dopo de Cumunion
Diu onipotent, che cun chescj sacraments tu nus partecipis il to Spirt, dânus la gracie che vêbin di imitâ sant Anselmo tal cirîti te prime di dut, e dopo ricrèjnus su la filusumie di Gjesù Crist crocifis e rissussitât
Tal domandin par Crist nestri Signor. Amen.