12 di Luj

SANTS ERMACURE E FURTUNÂT
ch’e àn plantade
la Glesie di Aquilèe

Fieste grande

Antifone di jentrade

Lôr a son chêi che, vivint chenti,
e àn plantade la glesie di Aquilèe cul lor sanc;
e àn bevût il cjaliç dal Signor
e a son deventâts amîs di Diu.

Oremus: Preìn: O Diu, che i sants martars Ermacure e Furtunât tu ju âs fats prins testemonis de fede te nestre tjere, fasinus la gracie che, tignûz-sú dal lor coragjo, no vèin mai di molâ di crodi in Gjesù Crist ch’al vîf e ch’al regne dutune cun te e cul Spirtu Sant par ducj i secui dai secui. Amen.

Prime leture
Chescj ués podarâno tornâ a vivi?

Dal libri dal profete Ezechiel 37, 1-10, 12-14
Alore: la man dal Signor si è pojade sul gno cjâf, e un grant ajar mi à alçât di pês e mi à puartât tune concje ch’e jere plene di ués. Mi à fat fâ un gîr dulintor. Us garantìs ch’a’nd’ere tancj in chê concje e a jerin secs incandîts. Mi à dite: «Fi di om, chescj ués podarâno tornâ a vivi?». Jo o ài rispuindût: «Signor, tu lu sâs dome tù».
Mi à dite: «fâs di profete par chescj ués e dîur: Ués incandîts, sintît la peraule dal Signor. Il Signor al dîs cussì a chescj ués: Jo us mandarai intor une soflade e vualtris o vivarèis. Us metarai-sú i gners e us fasarai cressi-sú la cjar, o taponarai dut cu la piel e us metarai intor une soflade che us fasarà vivi. O si ‘nacuarzarèis che jo o soi il Signor».
Jo o ài fat di profete, come che mi ere stât ordenât e di colp si à sin-tût dut un cricâ di ués ch’al finì cul deventâ un grant sunsûr: i ués si davin dongje tal puest just. O ài viodût che si slungjavin i gners, ch’e cresseve la cjar, che la piel ‘e taponave dut: ma no vevin il flât de vite.
Alore mi à dite: «Clame la soflade, fâs di profete e dîsj: il Signor al dîs cussì: Soflade de vite, anin des cuatri bandis dal mont. Jentre in chescj muarts par ch’a tornin a vivi». O ài fat di profete come che mi ere stât ordenât, e a son tornâts a vivi: si son dreçâts in pins e a jerin une schirie che no finive.
E mi à dite: Fi di om, fâs di profete e dîur: Il Signor Idiu al dîs: Viodèit che Jo o spalancarài lis vuestris tombis, us tirarài-fûr des vuestris busis, us tornarai a menâ a cjase vuestre, popul gno. Us metarai intor il gno flât e o vivarèis: us plantarai a cjase vuestre e si ‘nacuarzarèis che Jo o soi il Signor, ch’al fasarà ce ch’al à dite».
Peraule di Diu. Ringrassiin Diu.

Salmo cul Responsori Sal. 123, 2-3. 4 e 6. 7

R.
Il Signor al è il nestri jutori, lui al à fat cîl e tjere. (R.: 8)

Se il Signor nol fos stât de nestre bande,
cuant che i umign a son stâts cuintri di nô,
cu la rabie che ju scjaldave
nus varessin glotûts vîs.

Lis aghis nus varessin ineâts,
come une montane nus varessin puartâts-vie.
Benedet sejal il Signor
che nus à gjavâts des lor grifis.

Ur sin scjampâts di man
come ch’al scjampe un ucel dal laç;
il laç si è rot
e o vin podût sfuî.

Seconde leture
La nestre sperance sul vuestri cont e jè sigure.

De seconde letare di Pauli apuestul a chêi di Corint 1,3-7
Fradis: ch’al sei benedît il Diu e Pari dal Signor nestri Gjesù Crist, il Pari plen di dûl e Diu di ducj i confuarts, che nus console in dutis lis nestris tribulazions, par ch’o sein bogn ancje nô di consolâ chealtris ch’a son avilîts in tune maniere o ta chê altre, midiant di chel confuart che ancje nô o vin vût da part di Diu; propit come ch’a cressin par nô i dolors di Crist, cussì al cres ancje il nestri confuart midiant di Crist. S’o sin tribulâts al è par ch’o vebis confuart e salvece vualtris; s’o sin consolâts, al è simpri par che vualtris o vebis il confuart di vê la fuarce di sapuartâ chêi dolors ch’o patìn ancje nô. La nestre sperance sul vuestri cont e jè sigure, sigurs che, come ch’o seis dutun tai dolors, cussì lu sarèis ancje te consolazion.
Peraule di Diu. Ringrassiin Diu.

Aleluja Lc. 21, 19

Aleluja. O salvareis lis vuestris animis cul tegnî dûr! Aleluja.

Vanseli
O salvareis lis vuestri animis cul tegnî dûr!

Dal Vanseli seont Luche 21, 9-19
Alore Gjesù al à dite ai siei dissepui: «Cuant ch’o sintarèis a fevelâ di vueris e di rivoluzions, no stàit a spaventâsi; parceche a scuegnin vignî chestis robis prin, ma la fin no jè dongje». E ur diseve: «Une nazion si jevarà cuintri chealtre, e une sitât cuintri chealtre; a vignaran grancj taramots e cà e là pestis e fan, robis ch’a spaventin, e grancj segnos in cîl. Ma ancjemò prin di chestis robis, us metaran lis mans intor, us perseguitaran strissinânjus tes sinagoghis e tes presons, menânjus dai rès e dai governadors par colpe dal gno non. Cussì o vareis il mût di jessimi di testemonis.
Duncje metèjsal tal cjâf che nol covente bassilâ prin cemût ch’o varèis di gjavâsi, parceche us darai jo une lenghe e une, sapiense che nissun di chêi che le àn cun vualtris al sarà bon di stàus o di fàus cuintri. Us tradiran ancje i gjenitors, i fradis, i parinç e i amîs; a’n’ coparan fra di vualtris, ducj us odearan par colpe dal gno Non; ma no si pierdarà un sol cjaveli dal vuestri cjâf. O salvareis lis vuestris animis cul tignî dûr.
Peraule dal Signor. La Laut a ti, o Crist!

Su lis ufiertis

Diu, vêj agrât i regài ch’o ti ufrìn e ch’e àn il savor de nestre tjere e fasju deventâ i tiei regài par nô cul savor dal cîl.
Tal domandin par Crist, nestri Signor. Amen.

Prefassi

Al è just, al va ben e al conven ringrassiâti te, simpri e dapardut, Signor, Pari, Diu onipotent eterno, midiant di nestri Signor Gjesù Crist. Parceche il sanc che Ermacure e Furtunât e àn spandût a glorie dal to non e daûr l’esempli di Crist, al pant la magnificense des tôs oparis, ch’a jemplin di fuarce il debil e a fasin ch’al rivi a testemoneati cul martiri.
Parchel, adun cu lis virtûts dal cîl, nô culì su la tjere, cence mai fermâ, o cjantìn la tô glorie.

Antifone di Cumunion Is. 52, 7

Ce biel ch’al è viodi a cjaminâ su lis monts
chel ch’al ven a contâ ch’e jè la pâs, ch’e jè la salvece.

Dopo de Cumunion

I sacraments, ch’o vin ricevûts tal ricuart dai nestris sants martars Ermacure e Furtunât, ch’a vebin di zovâ pe salvece de nestre anime e pal ben de nestre tjere.
Tal domandin par Crist, nestri Signor. Amen.