PARABOLA DEL FIGLIUOL PRODIGO
dal Vocabolari "Jacopo Pirona" ed 1871 stanpât a Vignesie, che il dr. Antonino De Longa di Udin al ten cont come une reliquie.

DIALETTO DI ERTO.

11. Un uoàm l’ìva dei fiùi.
12. Al pi ‘zòven de lèur al gi dìsì al père : Père, dàme la me pert che me vegn a mi e il père al gi partì i so begn.
13. Poz’ dìis dauìn, il fiuòl pi ‘zoven, tolèt su duta la so roba, l’ è ‘zù in paèis lontan, e ûoi l’ à mangiè dutt, col vivi malamentre.
14. E daspùa che l’ avì spendù dutt, una gran sciarestia è vegnù in tel paèis,
e al scomençà a avèi de besuìgn.
15. E l’ è ‘zu, e l’ è metù co un de chell paèis, e lui l’ à mandè in-t-i so sçiamp a passòn coi porz.
16. E lui bramava de impìsse al corp de la giande che i porz mangiàa, ma nissùn ‘1 g’ in diva.
17. Tornè in lui stess, ‘1 desì: Cuante vuòre de me père i ái del pan ch’ el ge vanza, e jùa méur de fan.
18. E jùa me leverè, e tornerè zò da me père, e ge dirè : Père è fat pisçiè (*) contro al ciel e davant a te.
19. No sui pì degn da esse sçiamì te fiuòal, fàme come un di to servidéurs.
20. E lui l’ è levé, e l’ è vegnù da so père, e l’era lontàn insçiamò, che so père l’ à vedù, e ‘1 gi fi dèul ; e al corì, e al gi si bisçià sul coll, e l’ à bussè.
21. E il fiuòal ‘1 ge desi: jùa è pisçiè contra al ciel e davant a te, e no sui pì dèign da esse sçiamì te fiuòal.
22. Me al père al gi à dit ai so servidéurs : portèi ochi la pì bela vièsta , e vestìssel; e metèige un anell in tal dèit, e i çharzèrs in-t’ì pìa.
23. E menèi fora al vedell ingrassè, e macèilo; e mangiòn, e stasòn aliègre.
24. Parciè che chest me fiuòal al’ era mort, e l’ è tornè in vita; l’ era perdù e adess i l’à sçiatè. E si è metùs a fie fiasta.
25. Il fiuòal pì veçhe era int-i sçiamp, e in tal vegnì, essend a pie’ de la sçiàsa, al sentì a sçiantè e balè.
26. E sçiamì un di servidéurs. ‘1 domandè sce che volèva dì sce che si fìa.
27. E lui ‘1 ge desì: Al to fradèl l’è vegnù, e to père l’à macè al vedèll stagioné, parciè che l’ à ricevù san e salf.
28. Ma lui si inrabiè, e no l’ voli ‘zi i dentre; alora so père al vignì fora, e lo pregiava eh’ al vada dentre.
29. Ma lui a gi à respondù a so père: i à tàgn agn che jùa te serf, e no t’è mèi disobedì de chell che te m’ à comandè, e pur no la m’ à mèi dat un ‘zòco’1 da stâ aliègre coi miè compàgn.
30. Ma cuan’ che chest te fiuòa1, che à mangié i so bèign con le vaçhe l’ è vegnù, tu ‘l ge à macè al vedell ingrassè.
31. E lui al ge desì: Fiuóal, tu sùo stè sempre con me; e ugne cosa mea è tòa.
32. Adess convegnìva fiè fiasta, e raliegresse; parsçiè che chest to fradel l’era mort, e l’è tornè a vive, l’era perdù, e i l’à tornà a sçiatè.

NASCHINBENE GIORDANI.

(*) Pisçié, sçìanté ecc. Si pronunci l’s aspra e forte come nel francese peché, chanter ecc.