PARABOLA DEL FIGLIUOL PRODIGO
dal Vocabolari "Jacopo Pirona" ed 1871 stanpât a Vignesie, che il dr. Antonino De Longa di Udin al ten cont come une reliquie..

DIALETTO DI CLAUT.

11. Un vuòm al aveva doi fìs.
12. E il pì dòven (*) de lòr a i à dit al pàre: Pare, dàme la part dei begns che me tóçha; e il pare a l’ à spartì a lor i begns.
13. E pôs dîs despuò, il l’ i pì doven, rincurada ogni cosa, a l’ è dù in paès lontan, e laò a l’ à dissipàda la so facoltà vivènd malamentre.
14. E despuò che l’ à spendú dutt, una gran çharestia a l’ è vegnù ta chell paès, e l’ à scomençà d’ avè bisuògn.
15. E l’è dù, e ‘l s’è metù con un dei abitàns de chela contrada, che l’ à mandà in tai so çhamps a pasçonâ i porcièj.
16. E lui desiderava d’empissi il corp co le giande che mangiava i porcièj; ma nessun a l’ in indasèva nûa.
17. In chela, volta, lui al è tornâ in sè, e a l’ à dít: Tante vuòre (lavorents) de mo pare i à del pan in abondanza, e juò mòr de fam.
18. Juò me leveràí, e dirai da mo pare, e i dirài: Pare, ài piçhà contro il cêl e davant de te.
19. E no suòi pì degn d’ esse çhamà çhuò fî; fàime tome un dei çhuocs lavorents.
20. Lui dunque l’ è levà, e l’ è vegnù da so pare, e essent ançhamo’ lontan, so pare l’ à vedù, e i à fat dôl, e l’ è corù, e lo à brazzà pel col, e l’ à bussà.
21. E il fì a i à dit : Pare, ài piçhà contro il cèl e davant de te ; e no suòi pì degn d’ esse çhamà çhuò fì.
22. Ma il pare a i à dit ai suocs servidors: Portâ uchì la pì bela viesta, e vestìlo, e metéji un anell in-tal det e dei çhalcèrs tai pes.
23. E menà fora il vedel ingrassà e mazzèlo, e mangiòn e ralegronse.
24. Parçhè che chist miò fì era mort, e al è tornà a vita, al era perdù e l’è sta çhatà. E i è metùs a fiè gran fiesta.
25. Ma il fì pì vèçho al era tai çhamps, e mentre lui vegniva, essent visìn de la so çhasa, al à sentù a çhantâ e a balâ.
26. E çhamà un dei servidor, al à domandà ciè che voleva dî chiste cose.
27. E lui i à dit : Çhuò fradel al è vegnù, e çhuò pare al à mazzà il vedel ingrassà, parçhè che l’ à ricevù san e salv.
28. Ma lui a l’ è arabià e no l’ à volù di èntroi ; alora so pare a l’ è vissu, e lo pregiava eh’ el dìs dentra.
29. Ma lui a i à respondù a so pare: èco che da tançh àgns che te serv, e no ài mai trasgredì a nessùn dei çhuòcs comans, e pur, tu no le me ài mai dat un caorett por stâ aliègre coi miò compaps.
30. Ma cuànche chist çhuò fì che l’ à mangià i so begns co le vaçhe, al è vegnù, tu t’ i à mazzà ìl vedèl ingrassa.
31. E lui a i à dit: E, tu te suò sempre con me, e ogni cosa mea è tòva.
32. Dunque convegniva fiè fiesta e ralegrasse, parçhé che çhuò fradèl era mort, e al è tornà a vita, al era perdù, e al è sta çhatà.
NASCIMBENE GIORDANI.

(*) dòven, dîs, dù. Abbiamo scritto queste parole col d piuttosto che colla z, perchè il suono di questa è dolcissimo e avvicina al d greco «&Mac182;» al «th» inglese.